Un dels residus més contaminants: les burilles del cigarret

Les burilles de les cigarretes són uns dels residus més preocupants en l'àmbit domèstic. Per una banda és una deixalla massiva arreu del planeta. Segons l'estudi "Tobacco Control" del British Medical Journal s'arriben a llançar cada any 4,5 bilions de burilles. De fet, en dades més localitzades facilitades per la Plataforma "No més burilles al terra", a Barcelona es llencen a terra més de 500.000 burilles per dia, representant així el 33,3% de les escombraries de la ciutat. Per altra banda, aquest residu és un dels més contaminants en el nostre medi i sobretot en el marí, que és on van a parar milions i milions de burilles arrossegades per les aigües de clavegueram, pluja o residuals. Al ser un residu molt difícil de reciclar, esdevé de vital importància que prenguem consciència de com tractar aquesta deixalla perquè el seu impacte pugui ser el mínim.

Una burilla de cigarret és aquella part final del cigar que sobra després d'haver fumat. Està composta per un filtre, el qual està fet normalment d'acetat de cel·lulosa. Un plàstic que es pot trencar, però que no és biodegradable. Aquest filtre està envoltat i unit adhesivament per un paper resistent, generalment hidrofugat i pigmentat. El paper de fumar, el que recobreix el cigar, s'obté a partir de pasta de cànem, lli o arròs i normalment és texturat. És un paper prim però molt resistent, pot ser de color i, generalment, està impregnat de diverses substàncies com el nitrat de potassi, creosota o sabors específics. Podem trobar de més o menys porositat, però la majoria inclouen en els seus components clor o sulfat d'amoni per facilitar la combustió. En els cigars industrials, el paper conté matèries de càrrega (carbonat càlcic) que potencien la combustió igual que altres additius com les sals trisòdiques o tripotàsiques de l'àcid cítric.

Quan fumem un cigar, en el filtre i en la part final s'hi acumulen tots els residus tòxics de la combustió del tabac i del paper fent que hi hagi una alta acumulació de nicotina, monòxid de carboni, quitrà, amoni, piridina i diversos metalls.

Les burilles són materials no biodegradables i per tant perduren en el temps en el medi. La major part de burilles que llancem van a parar als mars i oceans, arrossegades per les aigües de la pluja o residuals. Segons l'estudi anteriorment citat del British Medical Journal, les burilles són el residu més comú en l'entorn marí i causa de fonts localitzades de contaminació. Concretament les burilles desprenen tots els tòxics en el medi i entre ells es localitzen alts nivells de metalls com el com ara el cadmi, ferro, níquel, coure, zinc, magnesi o arsènic. Segons dades de la Plataforma "No més burilles al terra", una sola burilla pot contaminar fins a 50 litres d'aigua dolça i 10 d'aigua salada. Per tant, la flora i la fauna de l'ecosistema marí es veuen afectades per aquest tipus de contaminant, ja sigui perquè els animals ho confonen amb menjar com per la qualitat de l'aigua. I és que una sola burilla podria matar a tots els peixos d'un aquari en menys de 3 dies, segons les mateixes dades de la Plataforma. A més a més, les burilles també tenen una afectació més gran si analitzem l'ús que en fan les aus (en molts nius urbans hi són presents les burilles) o la contaminació i pèrdua de fertilitat que es genera quan aquestes es dipositen a terra en el medi natural. Tampoc podem oblidar que el 50% dels incendis són provocats per burilles mal apagades o directament enceses llançades en el medi natural.

Les burilles no són possibles de reciclar a escala industrial, ja que no hi ha una tecnologia específica per fer-ho. És més, si entren en contacte amb residus orgànics, aquests es converteixen en contaminats i es perd la possibilitat de recuperar-los o compostar-los. L'únic que podem fer és reduir el seu consum (deixar de fumar), com a primera opció i la més saludable, i fer una recollida controlada d'aquestes. Hi ha petites iniciatives que tenen projectes de recuperació i reciclatge com "Terra Cycle" o "Innova Green System" a Estats Units, "Deriva 360º" a Barcelona o el projecte de disseny i confecció "Mantis" de Xile. Moltes d'aquestes iniciatives es basen en rentar les burilles i reutilitzar el filtre per fer altres productes o matèries.

El llançament de burilles a terra es va veure agreujat amb la normativa antitabac de 2005 on es prohibia fumar en llocs públics. Això va provocar que en alguns ordenaments municipals, el fet de llançar burilles a terra, es passés a sancionar amb una multa econòmica que pot arribar als 450€. Però per moltes sancions que imposin i prohibicions que s'estipulin, el canvi real vindrà amb una conscienciació ecològica i mediambiental. Segurament, les mesures passen per poder equipar més i millor, amb cendrers o contenidors, els llocs de concentració de persones fumadores: davant dels centres de treball, en terrasses de bars i restaurants o en esdeveniments a l'aire lliure, entre molts altres espais. Una altra de les mesures que diverses organitzacions estan potenciant és que les persones fumadores portin a sobre un cendrer portàtil on poder emmagatzemar les seves burilles o el repartiment de cendrers individuals en espais naturals com són els cendrers cònics de les platges.