El Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos

El Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d'envasos és un model del qual se'n parla cada dia més i en algunes regions de l'estat ja es comença a estipular. Malgrat que moltes entitats socials i plataformes ecologistes apostin per aquest sistema, l'oposició de la patronal intenta paralitzar algunes de les iniciatives en aquest àmbit. Altre cop, la polèmica entre els interessos medi-ambientals i els interessos econòmics xoquen frontalment. Un clar exemple és la complicada acceptació de la Proposició No de Llei (PNL) sobre la implantació del SDDR a Valencia, la qual la patronal va amenaçar de denunciar-la davant la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia.

Més enllà de la polèmica, tenim dades alarmants que ens exposen el greu retrocés de la reutilització front l'avanç de la cultura d'un sol ús. Segons dades de Rezero, en aquests últims anys els envasos retornables s'han reduït un 32% en els establiments. Des d'aquesta fundació, es proposa la reglamentació, com el SDDR,  per poder assolir una major quota de recuperació.

Els sistemes de gestió d'envasos

Les diverses normatives de gestió residus inclouen un àmbit reservat a tots aquells residus considerats com a envasos. Aquests plans o reglaments específics comporten una sèrie d'obligacions a complir per a tots aquells agents implicats en el cicle de vida dels envasos. En el cas de Catalunya, es marquen les obligacions que tenen tant fabricants i envasadors, com proveïdors finals o recuperadors, entre altres.

Les obligacions pel fabricant són bàsicament la limitació de continguts de metall en els envasos, mentre que els envasadors han d'assumir la responsabilitat de la gestió correcta dels residus que generen els envasos dels productes de consum domèstics que posa al mercat. La gestió d'aquests es pot fer mitjançant dos sistemes previstos: el Sistema Integrat de Gestió (SIG) i el SDDR. Les empreses envasadores també tenen l'obligació de proporcionar informació sobre la quantitat d'envasos i de producte posat al mercat al llarg de l'any amb la Declaració Anual d'Envasos.

Pel que fa als envasos industrials i comercials, la responsabilitat de la gestió recau sobre l'usuari final de l'envàs, ja sigui per mitjà del SDDR o del SIG.

SIG i SDDR

El Sistema Integrat de Gestió és un sistema pel qual les empreses envasadores paguen anualment un import econòmic, segons els envasos generats, a la societat gestora del Sistema Integrat de gestió d'envasos de consum domèstic. Aquestes societats gestores són agrupacions d'entitats i empreses de fabricants i productors d'envasos. A Catalunya, l'Agencia Catalana de Residus ha autoritzat quatre societats gestores de sistemes integrats de gestió segons els sectors dels productes envasats. En l'àmbit dels envasos lleugers, paper i cartó l'autorització està en mans d'ECOEMBES i pels envasos de vidre la societat gestora és ECOVIDRIO.

Aquestes societats tenen la responsabilitat de gestionar els envasos, tractats com a residus, per tal que aquests puguin ser recuperats, ja sigui per ser reciclats o incinerats. Per tal que els envasos lleugers es reciclin i per veure quins envasos estan associats al SIG, aquests s'identifiquen amb el logotip del Punt Verd.

Per altra banda, el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d'envasos està pensat per un tipus específic de residus d'envàs (el més estès és l'aplicat en els envasos de begudes), malgrat que en altres països sí que s'aplica per a tot tipus de residu domèstic juntament amb sistema de reutilització d'envasos.

El SDDR proposa que l'envasador estableixi un sistema per a recuperar físicament els envasos posats al mercat amb els seus productes. Per tal de garantir aquest retorn, l'empresa envasadora cobra un import en concepte de dipòsit al client. Aquest import es retorna en el moment de fer efectiva la devolució de l'envàs i és un procés que es produeix en tota la cadena de distribució i comercialització, fins a la persona consumidora final. La devolució es fa en el mateix comerç o també en màquines automatitzades, Màquines de Venda Inversa (MVI), com les instal·lades en alguns llocs com a la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat de Barcelona (adscrita al Green Med Initiative ). A més, Catalunya disposa de l'experiència pilot, el 2013, a Cadaqués, on es va assolir un 90% de recuperació.

SDDR, millores i inconvenients

Les partidàries d'aquest sistema posen com a arguments que durant aquests anys de SIG no s'han notat millores substancials en l'augment del reciclatge, tampoc s'ha posat limitacions a la fabricació de més envasos, no s'ha reduït la contaminació que genera la indústria dels envasos, ni ha aconseguit que qui contamina, pagui els costos de la gestió i el reciclatge.

L'afectació de la implantació d'un SDDR sobre els diferents agents implicats en el seu funcionament dependria en gran part del seu disseny. Dit això, un dels principals elements que justifica l'eficiència econòmica dels SDDR és el fet que responsabilitza els productors íntegrament dels envasos que posen al mercat i ho fa d'una forma raonablement individualitzada, segons s'extreu de l'estudi de viabilitat de la SDDR a Catalunya d'ENT Medi Ambient i Gestió de l’any 2016. Aquest és el major motiu del perquè hi ha tanta oposició de la patronal i dels sectors d'envasats; mentre que ara la major part dels costos de recollida i reciclatge la paguem entre totes, amb el SDDR és el productor de l'envàs qui assumeix la majoria d'aquest cost. De fet en dades de l’estudi anteriorment citat, adoptar el SDDR abaratiria, en 16,90 milions a l’any, el cost de la gestió de residus dels ens locals, atès que s’estalviaria en freqüències de recollida i neteja de via pública.

L’augment de la taxa de reciclatge seria evident. Segons s'extreu del mateix estudi, s’assoliria un nivell de recuperació de fins a 94%, front el 40% actuals. Però a banda de l'increment del reciclatge, que és un dels impactes esperats de la implantació d'un SDDR, també existeixen altres impactes positius. La reducció de la contaminació i abocament al medi i els costos econòmics i ambientals associats a la seva gestió, també és un dels objectius principals d'aquest sistema. A més, segons el disseny del SDDR, la reutilització dels envasos (com per exemple els de vidre), en comptes del reciclatge, també és un element important per millorar la sostenibilitat, ja que es rebutja així la cultura d'un sol ús.

Per altra banda, els inconvenients per part dels comerços receptors i proveïdors és per una banda la necessitat d'una infraestructura de retorn, que aquesta seria sufragada per les taxes de manipulació que aquest rebria del sistema central per cada envàs retornat. El sector crític al SDDR també fa referència al frau que pot generar aquest model, ja que l'envasador paga un tant per cent per l'envàs posat al mercat, però podria ser que per reduir costos, es comercialitzessin llaunes o productes envasats a altres llocs, com a l'Est d'Europa.

Un model que ja funciona

El SDDR està implantat a 40 països d'arreu del món. Els països escandinaus, per exemple, tenen xifres de recuperació d'envasos d'entre el 80 i el 95% i a Alemanya s'ha arribat al 98,5% amb èxit. La majoria de SDDRs existents a Europa són gestionats per una organització pertanyent a la indústria, excepte el SDDR de Croàcia, que és gestionat pel govern.

Dins de l'estat espanyol, on la taxa de recuperació ronda entre el 30% i 40%, ja hi ha regions que han fet proves pilots en àmbits concrets i diverses normatives que incorporen el SDDR. El Govern de les Illes Balears recentment ha aprovat la Llei de Residus i Sòls Contaminants que contempla que els consells insulars puguin implantar altres sistemes de reutilització de residus, com el SDDR, en diversos supòsits. Igualment passa a València, on la PNL en suport del SDDR va tirar endavant i en el Pla Integral de Residus (PIR) es preveu l'aplicació d'aquest sistema. A Catalunya, l'Agència Catalana de Residus també estudia posar en marxa aquest sistema, si més no en regions limitades. De fet, es preveu que en els pròxims mesos, un cop el Parlament normalitzi la seva activitat, es generi una comissió per tractar el sistema de dipòsit en ampolles de vidre i plàstic, llaunes i brics.

* Per a més informació, us recomanem el vídeo de l’organització Retorna.org [http://www.retorna.org].