Per què és important el plàstic lliure de Bisfenol?
Quimicament, el Bisfenol A (BPA) és un compost orgànic que es forma de la unió de dos fenols i s’utilitza durant la fabricació de plàstics, sobretot pel plàstics policarbonat i la resina epoxi, entre altres. Segons dades de 2009, el BPA és un dels productes químics més fabricats del món, amb més de 2,2 milions de tones anuals. I és que aquest element el podem trobar en la majoria d’envasos de policarbonat i també en el revestiment de les llaunes de conserva i de refrescos.
Fa anys que s’està estudiant aquest element per les seva implicació estrogènica i els informes científics han aixecat alarmes. L’any 2010 un informe de la FDA (Dood and Drugs Administration) va admetre els perills del BPA en fetus i infants. L’any 2011 la pressió científica i social va obligar a prohibir l’ús de BPA en biberons plàstics de criatures menors de 3 anys. L’Agència Europea de Substàncies i Compostos Químics (ECHA, sigles en inglés) van incloure l’any 2017 el BPA a la seva llista de “substàncies altament preocupants” pels resultats de molts estudis científics assenyalant les conseqüències d’aquest disruptor hormonal. Un element que pot produir tot tipus de problemes en la salut com defectes en desenvolupament fetal, deficiències cognitives, malformacions congènites, alternacions del desenvolupament sexual o el desenvolupament de diversos tipus de càncer sensibles a les hormones com el càncer de mama, de pròstata o de tiroides.
Però tot i així, el BPA es continua utilitzant en molts productes per les propietats aconseguides, ja que, segons els productors, les resines epoxi són termoestables, tenen una forta adhesió i una combinació única de duresa i resistència química, que els fa difícilment substituïbles per altres matèries. Aquest és un dels motius, del perquè encara estigui permès aquest tipus de component i només es reguli la quantitat màxima que pot contenir un producte. En aquest sentit, a principis de 2018 la Comissió Europea va reduir la quantitat de Bisfenol A en certs productes de contacte alimentari, l’anomenat “límit de migració” (quantitat que passa de l’envàs o recobriment a l’aliment) i va ampliar també la prohibició en alguns productes infantils que entrin en contacte amb aliments infantils com els gots d’entrenament (gots biberó). Per exemple, l’actual límit de migració dels vernissos i revestiments destinats a entrar en contacte amb els aliments no pot superar el límit de 0,05 mg d BPA per Kg d’aliment, segons dades publicades al Diari Oficial de la Unió Europea del 14 de febrer de 2018.
Quines alternatives al BPA tenim?
En alguns casos l’etiquetatge ens permet saber si el producte que estem comprant conté Bisfenol A, ja que es pot indicar com a BPA. Però malauradament, molts productes no estan identificats. El codi de reciclatge (el podem veure a la part inferior de l’envàs), ens indica el tipus de plàstic utilitzat i els que poden contenir majors restes de BPA són els que contenen el 7 (diversos materials plàstics, inclòs el policarbonat) o 3 (policlorur de vinili). Els que no contenen BPA són el 1 (Polietilè Tere.), el 2 (HDPE), 4 (LDPE) i 5 (Polipropilè). Normalment, els envasos plàstics que són lliures de Bisfenol, ja ho indiquen en el seu etiquetatge. Però cal anar amb compte amb els envasos plàstics que han canviat el BPA, amb alternatives d’igual toxicitat com el Bisfanol B, Bifenol F o Tritan.
Però a banda de fixar-nos en el tipus de plàstic i en l’etiquetatge, podem cercar opcions de consum i d’ús dels envasos com prioritzar l’envàs de vidre a la llauna, no utilitzar envasos d’un sol ús ni reutilitzar envasos PETE o evitar el sobre escalfament dels envasos plàstics, entre altres.
