Alumini i bauxita: impacte socioambiental i alternatives de consum

Per les seves qualitats, l’alumini és un dels minerals més emprats per la fabricació de materials. La lleugeresa, la manejabilitat, la durabilitat o la resistència tèrmica, fan que l’alumini s’hagi convertit en matèria primera en molts àmbits econòmics i sectors productius. Tenim molts components en la indústria de l’automoció, de la construcció o en els electrodomèstics que estan fets a partir d’alumini. I si entrem a la nostra cuina, trobarem molts productes del nostre quotidià fets a partir d’alumini. Algun d’ells són les llaunes de refresc, el paper de plata amb el qual embolcallem aliments o les llaunes de conserva, entre altres.

Però més enllà de la versatilitat que ofereix l’alumini, cal alertar del greu impacte medi-ambiental que genera tot el procés d’obtenció d’alumini i repensar com podem fer front a aquest desafiament, tenint en compte que l’alumini és el tercer mineral més utilitzat després del ferro i l’acer.

Com s’obté l’alumini?

L’alumini no és un mineral que es trobi pur al medi, sinó que està present en altres minerals o roques compostes com algunes argiles, caolins o feldespats.  La bauxita és la roca d’on es treu més alumini (20/30% en massa), ja que està composta per òxids hidratats d’alumini. El procés d’extracció de la bauxita és per mineria a cel obert i són diversos els processos que s’apliquen a la bauxita perquè s’aconsegueixi alumini liquat, que és amb el que obtindrem l’alumini com a matèria primera. Durant aquests processos la bauxita es dissolt amb hidròxid de sodi (procés Bayer) i finalment se separen els elements per electròlisis.

Actualment, les mines de bauxita es situen majoritàriament en regions tropicals i subtropicals. Guinea, Brasil, Jamaica o Austràlia es situen al capdavant dels països on s’extreu més bauxita en l’àmbit mundial. Es calcula que per aconseguir una tona d’alumini es necessita processar unes quatre tones de bauxita. Això comporta la generació de molts residus tòxics, entre ells el fang càustic, que contaminen greument el medi.

Impacte ambiental de l’alumini

Les mines de bauxita tenen un impacte ambiental molt greu al territori. Al ser mines obertes, l’impacte en el medi és més greu que en mina subterrània, ja que els danys són en gran part irreversibles. L’extracció de bauxita erosiona el sòl i elimina tota la flora creant impacte, també, en la fauna de l’hàbitat.

La contaminació que genera la indústria d'alumini és preocupant perquè aboca milions de tones a l’any de gasos d’efecte hivernacle, com el diòxid de carboni, i gasos que estan presents també en la pluja àcida com l’òxid de sofre i l’òxid de nitrogen. A més, el procés de transformació de la bauxita en alumini requereix de grans quantitats d’energia i aigua.

A banda d’això, aquesta activitat és causa indirecta de la desforestació de la zona propera a la mina, ja que una vegada s’han creat camins d’accés a la mina en l’espai natural, normalment altres industries aprofiten aquest accés com poden ser la indústria fustera, productors de carbó i altres activitats que contribueixen a la desforestació de zones boscoses o selvàtiques. En són exemples les mines de bauxita a Jamaica (majoritàriament propietat de Kaiser, Alpart i Alcan), on segons indica el mitjà digital El Polvorín, serien responsables indirectes de la desforestació que ha portat al deteriorament de més d’un terç de les conques Jamaicanes, secant diversitat d’aqüífers i produint restriccions severes d’aigua en pobles i ciutats en els últims anys.

Cal afegir que l’activitat minera de bauxita genera diversos conflictes en el territori*, ja que comporten el desplaçament de molts poblats i la pèrdua de formes tradicionals de vida, com la pèrdua de plantes local amb usos medicinals, la impossibilitat de gernació de conreu, greus restriccions en la caça o el manteniment ramader, entre altres. És el cas de les comunitats indígenes quilomboles de l’Estat de Pará al Brasil, on des de finals dels anys setanta, 35 comunitats quilombolas resisteixen a l’activitat minera de la companyia Río do Norte la qual té una concessió d’almenys 10 mines Bauxita a la zona indígena d’Oriximinia. Segons l’Observatorio de Conflictos Mineros de America Latina, Les comunitats quilombolas esperen des de l’any 2003 que finalitzi la titulació de les seves terres, però de moment el govern ja ha emès llicències per continuar l’explotació de bauxita fins a l’any 2023.

Per altra banda, tenim molts utensilis d’alumini que estan en contacte amb els aliments que consumim. Només cal pensar en el paper d’alumini o en els utensilis de cuina amb els que coíem o remenem el menjar. Diverses fonts apunten l’alt grau d’alliberació d’alumini en els productes alimentaris i com aquest té un impacte negatiu a la nostra salut, malgrat que molts estudis han minoritzat aquesta alarma. Segons l’estudi de Loreto Suay i Ferran Bellester de l’Escola Valenciana d’Estudis per la Salut, no hi ha resultats determinants per associar un grau elevat d’exposició a aquest metall (en l’àmbit alimentari, laboral, farmacològic, etc.) amb la malaltia de l’Alzheimer, però així i tot no es pot descartar “un paper tòxic de l’alumini sobre la salut, i per tant la seva exposició hauria de ser controlada i reduïda en la mesura de lo possible”.

Alternatives?

L’alumini al ser inorgànic, només es pot oxidar o combinar-se amb altres substàncies. Per tant, els residus d’alumini en el medi, a banda de generar contaminació, no són biodegradables i poden romandre fins a 200 anys. La sortida més viable i factible és el reciclatge d’alumini.

Els envasos d’alumini són molt fàcils de reciclar, el metall no perd qualitat i a més ho podem fer il·limitades vegades. Amb el reciclatge d’alumini ens estalviem al voltant del 95% d’energia que es necessitaria per a produir alumini pur a partir de la bauxita. En altres paraules, es necessita la mateixa energia per a produir una llauna d’alumini a partir de la bauxita que per produir fins a 30 llaunes d’alumini reciclat. Tot i així, a escala mundial el reciclatge d’envasos d’alumini no arriba ni a la meitat dels que es consumeixen. De fet, l’any 2016 només es van reciclar el 45,5% del total d’envasos d’alumini consumits a l’estat espanyol, segons dades de l’Associació per al Reciclat de Productes d’Alumini (Arpal).

Nosaltres com a consumidores podem incidir optant pels envasos d’alumini reciclat. Els productes reciclats estan marcats amb el símbol d’identificació de reciclatge de la Comissió Europea com al número 41. Així doncs, aquest és una bon element per a identificar quins productes d’alumini són reciclats. Per altra banda, podem reutilitzar  (com el cas del paper d’alumini) o, encara millor, reduir l’ús d’aquest per altres envasos menys contaminants com el vidre.

 

* Per a més informació, molt recomanable el reportatge “La Guerra secreta de la Bauxita”